Miedo y pánico, como enfrentarlos?

03 Miedo al pánico

El pánico nos hace huir siempre en la dirección equivocada.

Cuanto más intentemos negarlo o evadirlo más nos atormentará. Que hacer entonces? Responder a sus demandas irracionales? No, el miedo requiere un tratamiento diferente.

Actualmente existe una gama amplísima de limitaciones que sufren las personas a causa del miedo transformado en pánico: lugares abiertos, sitios cerrados, evitación de enfermedades y contagios, perdida de la cordura, reacciones fisiológicas, (desmayos, vómitos , incontinencia), animales, accidentes en la carretera, viajar en avión, hablar en público, sin olvidar el miedo a los ángulos rectos o a los espejos, entre otros. Todos ellos funcionan de forma similar y tienen por efecto la anulación total o parcial del desarrollo natural de la vida de quien los padece, que condiciona su trabajo, actividades y relaciones  a defenderse del pánico . Cuando esto alcanza características constantes y fijas respecto al objeto o situación que atemoriza se constituye una fobia en toda regla.

El miedo es una señal quizá las más poderosa y primitiva, es  una emoción   que en principio es funcional, es decir que es útil y necesario para la supervivencia y protección del ser humano. Nos alerta de aquello que puede ser peligroso y de lo que debemos alejarnos o evitar

Y ahí está el punto complicado.¿ Cuando un peligro es real?  ¿Cuando el miedo está justificado?

Las personas a diferencia de otros seres vivos, construimos en torno a mecanismos necesarios y naturales , problemas ,  síntomas y patologías.

Leer más

Por i pànic

03-Miedo

El pànic ens fa fugir sempre en la direcció equivocada.

Com més intentem negar o evadir més ens turmentarà. Què fer llavors? Respondre a les seves demandes irracionals? No, la por requeriments de tractament.

Actualment hi ha una gamma amplíssima de limitacions que pateixen les persones a causa de la por transformat en pànic: llocs oberts, llocs tancats, evitar malalties i contagis, perduda del seny, reaccions fisiològiques, ( desmais, vòmits, incontinència), animals, accidents a la carretera, viatjar en avió, parlar en públic, sense oblidar la por als angles rectes o als miralls, entre d’altres. Tots ells funcionen de forma similar i tenen per efecte l’anul·lació total o parcial del desenvolupament natural de la vida de qui els pateix, que condiciona el seu treball, activitats i relacions a defensar-se del pànic. Quan això arriba característiques constants i fixes respecte a l’objecte o situació que atemoreix es constitueix una fòbia en tota regla.

La por és un senyal potser les més poderosa i primitiva, és una emoció que en principi és funcional, és a dir que és útil i necessari per a la supervivència i protecció de l’ésser humà . Ens alerta d’allò que pot ser perillós i del que ens hem d’allunyar o evitar.

I aquí hi ha el punt complicat. ¿Quan un perill és real? Quan la por està justificada?

Les persones a diferència d’altres éssers vius, construïm al voltant de mecanismes necessaris i naturals, problemes, símptomes i patologies.

Leer más